Hem presenciat en uns dies la mascletada madrilenya per ofrenar, el tràgic incendi de Campanar. La fumera de la crema es podia veure des del terrat de casa, entre els edificis, que de fa temps tapen la nostra visió, fruit d'unes quantes expansions immobiliàries. Les sensacions davant el foc eren un poc les sensacions davant les imatges de destrucció palestina o ucraïnesa, tot i que aquell núvol gris era a centenars de metres de casa nostra. Algú deia amb aquestes flames cremava també una època, molts hi han vist una gran falla abans de les falles. Ens farà repensar alguna cosa el dol?
L'alegria del triomf electoral gallec contrasta amb les hores baixes dels encara dits socialistes, de l'esquerra ¿espanyola?. Muntar ací un Sumar, que ha acabat sent un Restar, quan encara hi ha un Podem, que ha acabat sent un No Podem, una Esquerra Unida, que ha acabat sent una Esquerra Desunida, o un Compromís, que ha acabat sent un Desencís, em sembla de tot punt incomprensible: cal una profunda reflexió, com a mínim, perquè finalment perdrem el país deixant-lo en mans d'aquestes elits tan impresentables que ens malgovernen en interès dels del sempre, per acabar convertint-lo en un erm inhabitable, lliurat a la superficialitat més estúpida i la buidor més coenta imaginable, en això estan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada