Amnistia

Que no estaven disposats a passar-ne una sembla mou molta gent a agafar la bandera, a llançar-se al carrer, a seure a un estudi de televisió, a dir-la de ben grossa a una columna de diari. Que no, que havien atacat allò tan sacrosant i els responsables pagarien per tan gran ofensa. Qui amb la toga estava sotmès a l'imperi de la llei, abans de tenir-la ja es declarava insubmís. L'insult i la desqualificació, la venjança, la repressió més crua esdevenia divisa, punt de trobada de la gent d'ordre, dels éssers assenyats. Els polítics tenien per missió el govern de la república, el bé comú, elaborant lleis democràticament. Els jutges la restauració dels drets violats, aplicant les normes de tots. La ciutadania exercir llurs drets, complir llurs obligacions, des de la legítima aspiració a la llibertat personal i col·lectiva. L'amnistia era una ferramenta per restaurar el desgavell produït perquè els polítics havien deixat de fer de polítics, els jutges de jutges, els periodistes de periodistes, fins i tot els estudiosos d'estudiosos. Per tant ocasió per donar-se una altra oportunitat, per aturar-se i restaurar un terreny de joc desdibuixat, preguntar-se què va mancar i crear les condicions d'una convivència pacífica i democràtica. Quan molts no semblen disposats a fer servir l'esperit crític, l'intercanvi de parers fructífer, el diàleg constructiu, des de posicions de poder irrenunciables, patrimonials, corporatives fins i tot, no es donaran les condicions per una veritable democràcia, en això estan.