Ho han tornat a fer. Un festival de participants sota paraigua d'un estat amb bandera on la música i, encara menys la lletra, importen ben poca cosa, atura per uns moments la vida d'uns quants/unes quantes ciutadans/ciutadanes de l'Europa occidental. Els comentaris dels locutors de la ràdio televisió espanyola fregaren, al meu parer, la desinformació més barroera (començant per no saber què cantaven els intèrprets, no se'ns proporcionava cap traducció o lletra per acostar-nos als missatges), el supremacisme i el menyspreu, també, en algun grau, per alguns competidors. L'espectacle em resultà indescriptible, ofegat com a televident, engolit pel vell sofà del menjador, en un excés incomprensible. Que guanyara la neutral Suïssa o que es decidira tot plegat per una ¿democràtica? votació "arreglada", un tampoc sap ja com interpretar-ho. Per acabar-ho d'adobar l'"humor suec" afegí un punt de desconcert a tot plegat. Segurament els manifestants contra les barbaritats de Gaza anaven sobrats de motius per fer-ho, entenc als assassinats massius de la població palestina, podríem afegir també la venda d'armes de molts dels estats participants a guerres diverses, la violació al seu si de drets humans en algun grau, la pràctica d'un capitalisme despietat de conseqüències planetàries devastadores. Per si encara fos poca cosa, una de les empreses patrocinadores, el nom de la qual apareixia constantment a la pantalla, amb referència a un potent estat del Magreb, que vaig associar, ignorant de mi, a una de reial i petroliera, resultà ser israeliana: el negoci és el negoci. Tant de bo podia participar Israel però no Rússia, o la llunyana Austràlia, però no la propera Palestina, i perquè els nord-americans no han insistit, o el Canadà, de segur serien benvinguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada