Els estudiants de per ací han començat a acampar als campus després de veure com d'altres, als EEUUAA, s'han tancat als seus? Bo, res a dir, benvinguts, benvingudes. La guerra és terrible, hi apareix el pitjor de la condició humana, sense concessions es mostra al film Civil War que encara es pot veure als cinemes més pròxims. Tot el que pot provocar un enfrontament entre ciutadans ja s'hi troba instal·lat malaltissament entre nosaltres, així el racisme, així l'individualisme més groller, així l'abstenció barrejada d'indiferència pels assumptes públics, o la desinformació farcida de mentides, la violència més salvatge, el culte quasi religiós a les armes. Quin paper tenen els periodistes en els conflictes? Quant dolor pot suportar una fotoperiodista? Quines estratègies seguir per transmetre les tragèdies que dia rere dia ens colpeixen? Aquests serien els temes, alguns, que es colen en tota llur nuesa per la narració d'Alex Garland, ingredients que porten en una proporció o una altra a un enfrontament fratricida del tot punt injustificable, plenament factible entre persones com tots nosaltres. La cinta enganxa des del començ per la proximitat del món que se'ns mostra segurament, la bogeria d'un atemptat indiscriminat bandera en mà escampa els cossos de les víctimes davant nostre deixant-nos pràcticament sense alè fins la imatge final. Encetar el viatge fins la capital americana amb els protagonistes, sabem des del principi, serà una arriscada empresa, intuïm aprendre'm alguna cosa, la maduresa, la joventut, la saviesa es reuneixen per oferir-nos llurs lúcides mirades. Quan conciliar el son és un impossible, quan el cel s'ompli cada nit de bombes voladores apareixen les preguntes, les interpel·lacions i caldrà fer alguna cosa, prendre partit, responsabilitzar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada