Espectadors del serial "La Moncloa" començàvem el dilluns amb el capítol "Torna el President". Tot i que alguns han opinant força fent servir la paraula "regeneració", certament que tot està, encara, per fer i tot, ja no n'estic tan segur, és possible. Sincerament, del que em puc alegrar és, només, de la cara que se'ls ha quedat als qui en desitjaven la dimissió del cap del gobierno, però, igual, tot plegat resulta a hores d'ara un xic patètic, imagine el monarca en veure'l a la Sarsuela aquest matí li haurà amollat amb cara de circumstàncies un lacònic Encara vostè per ací Sanxis? Tant de bo que el discurs del Gran Senyor de Castella ha durant només 9 minuts i, tant de bo, crec, no hi haurà qüestió de confiança: de bromes les justes. Malauradament l'ofensiva dretana per terra, mar i Gènova no s'atura i, com sempre, aniran fent, al més pur estil ¿neo-franquista? Qui crega que només dient "reformes estructurals" ja està tot fet s'equivoca, tot plegat es troba força corcat i allò que pateix no són els pilars, més prompte els fonaments. En la línia de despropòsits apuntats, tota una senyora portaveu del nostre govern de fireta, monolingüe i castellanòfona ella, ens trasllada els criteris per parlar, escriure la nostra llengua als qui encara gosem fer-la servir, tot subratllant l'hem d'apropar a la del carrer (per cert: quin?) i allunyar-la dels estàndards comuns i acadèmics: quina barra senyora, moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada