Des de la tornada del tren a Xest vinc fent-lo servir, cada vegada més sovint per baixar fins València a primeres hores de la vesprada. Doncs malgrat l'edat del material mòbil, això sí amb una puntualitat d'agrair a Renfe rodalies, em sembla competitiu arribar al barri de sant Isidre en poc més o menys de mitja hora, en relació a l'autobús, sempre subjecte a la variable del trànsit de l'A3, és especialment dens dijous i sobretot, diria, divendres.
En això estem, en el continu foment del transport privat i en la precarització contínua del públic, els plans d'expansió de línies de metro, de línies de tren de rodalies deurien estar al centre del debat ciutadà, no plantejant el creixement urbanístic de tota la comarca de l'Horta sense la planificació supramunicipal del transport públic, per moure a una població cada vegada més nombrosa.
Per si en teníem poc, la crisi energètica oberta després de la darrera guerra engegada pels bojos que comanden el món, posa de manifest, encara més, la dependència de determinades fonts d'energia, brutes, que igual ens deuria fer veure cal canviar ja mateix de model. Per cert que, sembla, la Xina va al capdavant amb allò del cotxe elèctric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada