Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Encara. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Encara. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de febrer del 2026

Endevinalla

 Endevine la presència del metro

foradant la foscor del túnel al matí

endevine els passatgers entrant i eixint

capficats en llurs cabòries quotidianes

endevine les escales mecàniques pujant

des dels budells de la ciutat fins els carrers solitaris

endevine les veus dels joves ebris

asseguts a la cantonada abandonada entre semàfots

endevine la son de l'autobús

aturant-se ací i allà cap a ponent

endevine qui vaig ser ahir i qui sóc ara

i de sobte deixe endevinar .


dijous, 1 de novembre del 2018

Del fracàs


Voldria guarir amb un somriure

Les hores incertes de la pèrdua

Els llargs dies del dolor

Voldria lliurar la paraula

Per fer volar coloms blancs

Amb la branqueta d’olivera al bec

Poble a poble pacíficament

M’esquitxa la sang del bou

Em fereix la mentida esmolada

Ja sé no ens entenem

Fracassen els mots








diumenge, 7 d’octubre del 2018

Tant de bo


Digueu-li amor

Digueu-li estimar

Digueu-li goig de ser amb

Digueu-li si voleu pau d’esperit

Digueu-li també en comú

O compartit

O comunitari

O de tots

O teu i meu de nosaltres

Digueu-li diguem-li

No caldrà un diccionari ni una gramàtica

Tampoc unes regles senzilles

Caldrà una empenta d’aquell vent favorable

O d’un alè impertorbable d’una serena paraula

Tant de bo

Ja direm amor ja direm estimar

I tot allò i tot açò

No em demaneu ho grave en pedra

Ho deixe escrit a la platja

Potser ho diré una vegada

Gosaré dir-ho una altra

Ja m’enteneu

Tant de bo








divendres, 5 d’octubre del 2018

Enrere


De vegades ja et senties espentat

A agafar aquell impuls d’eixir atrotinadament deixant enrere

Allò que poguera ser la teua llar

Allò que endreçaves dia rere dia

Pujar a un tren amb quatre coses

Dins una bossa de tela

Fer el camí per no restar aturat

Sabent-te mòbil transportable

Deixant enrere la cambra buida

Deixant enrere rutines gastades

Enllà dels dies enllà del calendari

Eixir volar obrir

Saber on no vas

Tenir la remota idea d’on no arribaràs

Esbossar una destinació

Marcar les fites lleugerament

Deixar-te prendre les hores

Deixant-te la vella pell en el camí

Lligar-te el rellotge al canell

Posar-te les ulleres

Despertar amb el primer raig

Submergir-te en el goig de les hores

Preguntar-te i respondre’t a glopades

Camins de ferro

Núvols de sal

Aigües al terra

Falcó caçador

El bitllet per favor

Vostè on va

Es tanca la porta

El tren corre cap a un nord






diumenge, 30 de setembre del 2018

Esbòs de pròposit


Novament temptege

Novament assage

Una provatura

Diàleg subtil

Proposta fràgil

Vorejant la riba

Fitant el bosquet

Explorant la platja

Intentaré guaitar al terrat

Intentaré passejar les hortes

Encetar un camí

Endinsar-me a la drecera


divendres, 21 de setembre del 2018

AVE


Sense aturar-se

No paisatge

No viatge

Mercaderia

Embolcallat

Sense avís de recepció

Estampats els segells

A cada galta

Sense parada

Sense estació de pas

Furtivament

Velocitat alta

Vida exprés


dimecres, 19 de setembre del 2018

Open arms, braços oberts


Braços oberts

Tempteig humanitari

Perquè tots hi comptem

Llum en la nit

De totes les nostres renúncies

Sagrament salvífic

De les ànimes enfonsant-se

Dins l’oceà del gran oblit

No diguem sacrificis

Encara no hi haurà justícia

Si ofeguem les seues veus

Si ceguem tots els seus ulls

Obrim-los els braços








dimarts, 18 de setembre del 2018

Portàtil


Portaria les flors

Portaria els versos

Portaria la salutació

Aquell somriure encès

La provocació d’un altre

On habités l’alegria

I ja corrent sobre l’arena

Lliscar fins l’ombra d’un arbre

On guarir tristeses

Farcir un goig momentani

I arribar a saber

D’un petit espai de trobada

Sense quelcom més

Per fixar aquell punt

Des d’on bastir un horitzó

O fitar un cel provisional

Gairebé res sense represes

Sense por més que una nota

Fugissera i errant

Lluny de menyspreus i clarobscurs

Lluny del terratrèmol

De les hores absents






dilluns, 17 de setembre del 2018

En vetlla


Era això vetllar

Estellesianament

Vetllar la llarga nit

Estilogràfica a la mà

Gargotejant sobre la plana

D’aquell quadern santificat

Era precisament això vetllar

Mena de síntesi

Mena de premissa

Per bastir demà

La nit guanyava un sentit

El sentit possible

Posades les ulleres

Passades les hores del dia repetit

Era això vetllar

L’antiga llarga nit

Del poble de la gent de les persones

Dins aquell silenci

Rotund quasi definitiu

Sense esdevenir despulla

Sense pronunciar un mot

Arrenglerant-los

Posant-te’ls al davant

Donant-te testimoni

Era això vetllar

Sobre l’escriptori

Explorador del terreny incert

De les hores fosques

Territori desert

Espai màgic

Llarga nit en vetlla

De vetlles

Pensant la llum de les estrelles

Encenent l’espelma

D’una certesa breu

Miracle d’una espurna

Espill del rostre fugit


dissabte, 15 de setembre del 2018

El País de la Mentida


Mentida farcida de mentida

Mitges veritats

La mentida sencera

Empassant-se

Entrepans de mentida

Al míting

Bevent ampolles de mentida fins la matinada al bar

Lliurat a la cuina creativa de la mentida

Ara en discurs

Ara en frase amplificada

I repetir-la

I repetir-la

Micròfon en mà

Escrita sota la fotografia

Mentida i mil vegades mentida

Fins creure-te-la

Fins fer-la la teua veritat

I et diran mentider

I diràs no era mentida

Ara i ací

On faça falta

Per totes i tots

Fent-la vostra

La meua mentida la vostra veritat




divendres, 11 de novembre del 2016

Serà a la matinada

En la freda nit caminem cercant pels aparadors quelcom que complete la nostra col·lecció d'objectes. En la freda nit ens acostem a la barra d'un bar per prendre un cafè o una xocolata a la tassa ben (calents.
En la freda nit mirem els rostres sense nom que miren sense llum.
En la freda nit el trànsit omple de fums l'aire que ens enverina lentament.
En la freda nit sabem es preparen les guarniments de la trista festa de l'hivern.
En la freda nit ens travessa tota la incertesa del dubte, tota la soledat de l'abandó.
En la freda nit s'escoltaran les petjades apressades sobre el terra de fusta.
En la freda nit esclatarà un plany esgarrant les darreres esperances.
En la freda nit ens despertarà la telefonada del buit. 
Al matí descobrirem les deixalles de l'excés, els pixats de la incontinència, les restes del naufragi,
a les palpentes trobarem la porta de l'apartament, apartarem el llençol, cercarem la manta,
una conxorxa de somnis portarà les boires a la matinada robada,
qualsevol soroll serà invasor,
qualsevol crit ens trencarà,
qualsevol cristall ens tallarà les venes. 
I apartarem el calze,
i guaitarem al pou contaminat,
sense caiguda, sense resposta, 
sense cap pregunta,
ignorants del reflex,
decebuts del mirall,
corsecats per la gelada.

Transport públic

Des de la tornada del tren a Xest vinc fent-lo servir, cada vegada més sovint per baixar fins València a primeres hores de la vesprada. Donc...