Que hi ha una avinguda que porta per nom del País Lleonès. Poca broma. Que a alguns cartells anunciadors de seus de la Junta de Castilla y León el primer topònim ha estat esborrat. Que algunes pintades són del tenor següent: País Llionés.
Així les coses un intueix alguna cosa o no li l'han explicat bé o, simplement, no en té ni idea. A poc que em vaig allunyar de la ciutat en el trenet que encara uneix les ciutats de Lleó i Bilbao, vaig començar a percebre el país. Territori cobert de neu, de llogarets petits, connectats amb petits abaixadors on els viatgers esperaven amb quatre coses la passada quasi impossible d'un comboi. Territori habitat per hàbils cigonyes constructores de nius impressionants, ara amenaçades de desnonament, per llei, dels edificis religiosos. Territori de ramats de vedelles, cabres, ases, cavalls. Territori de rius cabalosos, d'aigua abundant que abastirà el Duero.
En arribar a la destinació de Cistierna, de seguida impressiona el silenci de l'indret, unit a la desfeta minera, a les amenaces sobre el ferrocarril, que omplen columnes reivindicatives al Diario de León, que es ven conjunta e inseparablemente amb el diari El Mundo. Que algú m'explique què passa. És un silenci que es barreja, encara amb les plaques glorificant caiguts, lloant en Primo, de tant en tant violat pel pas d'una moto o el vehicle accelerat. La toponímia em fascina amb Villaquilambre, Matallana, Otero, Matueca, La Devesa, Boñar, Barrio de las Ollas... a la carretera s'anuncia Cangas de Onís, Riaño...
Mentre dine m'entretinc amb la crònica del veredicte del jurat sobre l'assassinat de l'ex-presidenta de la Diputació. Mire les cares de les condemnades i ho diuen tot. L'esguard de la filla de l'executora de la mort em resulta especialment difícil, pense és la més castigada de totes tres, estroncada completament la vida per un fet lamentable. La mare porta el verí de l'odi i la venjança dibuixat al rostre, en la filla encara s'endevina un patiment, un bri de súplica, de demanda de compassió, de penediment per haver portat massa lluny una frustració ¿professional?.
Aquest matí mirava cap a la passarel·la on es produí la trobada criminal. Em deia tot va succeir sobre el Bernesga. Mentre em menjava un plàtan vora riu, no deixava de passar gent amunt i avall, qui sap si el policia retirat que va contemplar els fets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada