El Diario de León va ple d'articles reivindicant les amenaçades Diputacions provincials. Amenaçades, a hores d'ara pel pacte Rivera-Sánchez. Un advocat veu en la, segons ell, exigència del primer, una manifestació de la catalana visió d'una Espanya sense províncies. El més cridaner per mi és contemplar a una portada del diari lleonès que s'hi reprodueix, del maig de 1984, una manifestació, diuen que de milers de lleonesos i lleoneses, rere una pancarta on es reivindicava León solo. Volen ser una província? Volen ser un país?
Es defensa la corporació provincial des de la convicció del seu paper en pro dels petits municipis, del desenvolupament rural. I un no deixa de pensar la mateixa tasca poden fer les institucions autonòmiques, les mancomunitats, les comarques. I un no deixa de veure en la vella corporació dubtoses xarxes de foscs interessos, caciquisme ranci, representativitat democràtica precària i un llarg rosari d'inconvenients que en recomanen la desaparició. Em ve al cap aquell principi jurídic: quien puede lo más, puede lo menos. Per a què doncs la provincia?
Diumenge referint-se al lamentable assassinat de la que en fos presidenta de la corporació lleonesa, un periodista escrivia a les planes del rotatiu: historia en que queda retratada una capital provinciana y sus círculos de poder llenos de mediocridad, envidias, enchufismos y estructuras que se perpetúan. Doncs que podríem explorar altres fórmules d'organització, de gestió, d'autonomia.
Algun, alguns brètols s'han carregat a trets uns exemplars de cigonya, segons crònica del periòdic citat. No anem bé amb aquesta persecució, empenyorats en fer més difícil la convivència animal per aquestes terres. Cada vegada que veig un niu d'aquestes aus no me'l deixe d'admirar, autèntic monument valuós, patrimoni col·lectiu. Per exemple el que culmina la columna commemorativa de la Legio VII que hi ha prop de sant Isidor. Igual si miraren el que proposen a Alfaro, com que podríem millorar la convivència.
Deixe les consideracions sobre semàfors i trànsit per una altra ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada