Xoriços de València (Des del país Lleonès I)

M'havia trobat com per casualitat amb un Mercadona. Algunes passejades abans ja vaig descobrir Cafetería, heladería El Valenciano, fins i tot un gran cartell anunciador d'Almacenes catalanes, magatzem tancat recentment per problemes en la renovació del lloguer, als que encara afegiria el topònim Sirera, associat a una farmàcia que obri tot el dia, a l'avinguda principal per cert. Evidentment que l'Avenida de la Independencia no tenia res a veure amb allò del procés de la llunyana nació mediterrània, per cert que aquella, la dels secessionistes, no sembla importar massa per aquests rodals. Intents d'acudit a banda, l'anècdota que vaig a explicar em va passar en visitar la sucursal dels Roig a la capital del País Lleonès, que proclamar-se es proclama per alguns conciutadans valerosos, paraula, que vaig parlar amb un al davant de la gaudiniana Casa Botines. 

Resulta que jo anava cercant els productes de neteja d'aquella casa, dels pocs que em mereixen alguna confiança, quan vaig escoltar una dona preguntar a un dels encarregats de xarcuteria ¿I estos chorizos, de dónde son?, que aquell xicot va i li amolla que Son valencianos, señora. Com la cosa més natural del món. I hi ha que pensar que estem en un país de menges exquisides, com la cecina, la morcilla, el jamón... terra d'embotit de nivell, de xoriços first class i contundència, perquè el fred rossega i l'hivern es fa sentir fins al moll de l'os, de porc i matances que protagonitzen, per cert, escenes del conegut calendari de sant Isidor, joia de l'art romànic peninsular.

Un reflexiona sobre el prestigi dels xoriços valencians i un s'admira, primer de tot, del temps que ha trigat la fama en estendre's, patint com vam patir tanta golafreria per les terres de l'orient peninsular durant els darrers lustres. En segon lloc, tot i reconèixer el mèrit del producte, no voler veure la proliferació del fenomen de l'embotit a totes les sucursals del partit de la franquícia, com que no ho acabe de pair. No llevaré als nostres el mèrit al·ludit, que els ha portat a encapçalar rànquings de popularitat i desvergonyiment, però el negoci era marca Espanya 100%. L'honor dels valencians ha estat vendre el producte fet allà, per la franquícia de més cap al centre, com un producte original, vaja, amb un punt de tipisme o de regionalismo, però això sí bien entendido, que s'han posat a fer-ho millor que ningú, per a xulos nosaltres. I ja se sap com acaba açò, sempre amb el ridícul més espantós, sinó que li ho pregunten a la sra Barberà, tan volguda i respectada ella, mirant-s'ho tot des de darrere d'una cortina a la  finestra d'un pis alt, amb la bossa d'aquella coneguda marca plena de fartons.