Em sembla sóc carregat de prejudicis, em sembla cal conèixer l'altre, escoltar-lo, fer l'esforç d'entendre'l per arribar a alguna mena d'entesa. Perquè es tracta d'això d'entendre's, d'intercanviar finalment quelcom, de compartir. Parole, parole.
L'egoisme ferotge que ens persegueix, que ens fa seu, que fem nostre ens impedeix d'acostar-nos a l'altre, de dedicar-li un somriure, unes paraules d'alè. Els ulls se'ns obren en rebre la calidesa de l'altre, els sentits perceben d'una altra manera.
La passió ens desborda, el pensament ens fa retornar als límits coneguts, a les rutines habitades. L'excés s'emporta per davant les feines de la contenció, ens acosta a riberes l'existència de les quals ignoràvem.
Cal pair, cal harmonitzar, cal prendre i reprendre, cal fitar l'horitzó, cal aturar-se, cal tornar enrere fins i tot, desfer camins, bastir les noves dreceres. L'experiència que finalment valdrà és la pròpia. Somnie encara, però alhora em resulta difícil recordar el somniat.
A Lleó encara és hivern, encara és hivern per mi, la calidesa del canvi d'estació és una percepció llunyana tot deixant perdre la mirada en els cims nevats, els rius cabalosos, les pluges més generoses.
Es parla dels graus del vi, de la cultura de la tapa, se'ns diu cercar les aigües del nord, es coincideix en menjar botifarra en hores nocturnes... descobresc un ateneu cultural alternatiu, baixe a un celler insospitat, articule en paraules les velles manies, les dèries malaltisses, tracte de provocar per punxar, per desequilibrar, per cridar l'atenció, juganer. Vorege les contradiccions en exercici irrenunciable.
Se m'ha assecat la gola, descobresc les articulacions entumides, les orelles han agafat color, el verb es fa fàcil. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada