Pura lògica senatorial (Del país Llionés, IV)

Que encara alguns molts consideren de pura lógica que al Senat es parle la llengua comuna, només, la lengua de mi país, per entendre'ns, porqué no me he enterado de nada, doncs que diu unes quantes coses que ara i ací no cal explicar. Per als devots i les devotes lectors i lectores de la Constitució, aquesta diu que allò de la diversitat lingüística és una riquesa que cal conservar, més bé a un museu, lluny de l'abast dels infants i de la perillosa gent, caldria afegir. També és cert, puntualitze, que l'oficialitat és la que és i la co-oficialitat està com està. 

El defensor de la diputació lleonesa al ple del Senat plurilingüe, quin escàndol, que ha desbordat la tinta dels papers lleonesos d'avui, es defensa de qualsevol qüestionament de la seua condició de lleonès tot al·legant al seu poble, gràcies a la seua gestió, hi ha un carrer dedicat a la Región Leonesa. Que ningú li vinga ara demanant un carnet lleonès, ni unes nocions de llionés, a ell, defensor de la província front als atacs d'aquells que els volen furtar la paella.   Mare de Déu! Per si no en teníem prou, els defensors de la indivisible pàtria única, no s'estan ni un minut de qualificar de nacionalistas als senadors amb voluntat de parlar al públic altres llengües, constitucionalment espanyoles, diferents del castellà, una altra de les llengües espanyoles (ja m'agradaria a mi).

De tota manera no us escandalitzeu, a Lleó les polítiques i mesures per fomentar el bilingüisme són una realitat, però el bilingüisme bo, correcte, aquell del castellà-anglès, tot incloent-hi exclusius col·legis, retolació, publicacions als quioscs, seus d'universitats anglosaxones i altres mesures que contribueixen a projectar la imatge de la ciutat al món.