El mòbil segurament avui diu moltes coses de nosaltres. No sé si tantes com per afirmar que pels nostres mòbils serem coneguts. Encara som més que aqueixa aparell tecnològic, també podríem afirmar que alguns semblen força enganxats a la maquineta, compulsivament, malaltissament, fins a desdibuixar-se, ser anul·lats per ella. Perfectos desconocidos, del director Álex de la Iglesia, vindria a ser un exercici de transparència telefònica per arribar a l'altre, a l'altra i confirmar la desconeixença mútua entre els éssers més pròxims. A mi em paregué una mena d'escenificació de la doble moral que tant present és a les nostres mediocres existències, de la fragilitat de les relacions, dels lligams entre persones. A què ens acabem agafant? Què és l'important? Quanta superficialitat i estupidesa estem disposats/disposades a suportar? L'amistat com que no ix massa ben parada, tampoc les relacions de parella. La nit de l'eclipsi la lluna es tenyeix de roig i un joc innocent amenaça de fer trontollar les seguretats sobre les que projectem les nostres vides: fi del món? El director interpel·la l'espectador a mirar-se el seu mòbil, també a silenciar-lo durant vora dues hores. Després del visionat un pot preguntar-se si ha arribat a ser un perfecte desconegut o desconeguda per ell o ella mateix/a.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada