En Kafka, llunyà en el temps, en la cultura, en l'espai. En avançar a les palpentes, quasi, pels seus diaris, escrits a començ del segle XX, tinc la impressió d'aprendre, d'iniciar-me en Kafka, de qui llegís en altres temps Carta al pare, i La metamorfosis, crec també La condena. Escriptor, creador, que va deixant un rastre en els quaderns que el lector contemporani pot explorar avui, no sense dificultat, alhora que amb sorpresa, passió també, desconcert. Davant l'autor, l'home contradictori, inquiet, ja un, en llegir-lo pot albirar algunes fites per acostar-se a ell, així: família, Praga, judaisme, teatre, alguns amics, matrimoni/mullers, solitud, relats, desesperació, capacitat d'observació remarcable, esperit creador originalíssim si se'm permet.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Premsa
Cadascú ja acudeix a uns mitjans i no a d'altres. Els polítics ho saben bé, necessiten altaveus, premsa amiga, des d'on escampar la ...
-
El terme s'urbanitza progressivament, es constata la conversió del poble nostrat en una mena de barri com residencial, suburbial de la ...
-
Escolte en Monleón parlar sobre la primavera valenciana i m'adone cada paraula que va dient avui, ara sona diferent: carrer, plaça, fal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada