Nits

Una llarga nit a les presons uruguaianes, una llarga venjança, un llarg captiveri el de Jose Mujica i els seus companys, resistència envers un règim dictatorial, autoritari, intolerant que els vol anul·lats, fora d'un món de submissió i obediència cega a la desraó militar, a les imposicions oligàrquiques el que exposa la pel·lícula Una noche de doce años d'Álvaro Brechner. Anit la podíem veure al cinema Albéitar de Lleó, demostrant una vegada més la solvència i coherència de la seua programació cultural enmig del Páramo cultural lleonès de cada dia. Aquesta setmana podíem veure a la dos la determinació d'un jove rellotger per atemptar contra en Hitler (13 minutos para matar a Hitler), la despietada acció dels nazis contra els jueus i tot el que es posés per davant (Schindler List), la misèria de Los olvidados d'en Buñuel. En joc la llibertat de l'individu, la supervivència i la dignitat arrabassada en nom d'ideals de puresa de la raça, de superioritat de la nació i del partit, del líder suprem. Amb força es difon el missatge de manca de moralitat de segons quins nacionalismes.

Escoltar a governants d'occident donant ultimàtums a en Maduro, en nom de la democràcia a un li fa una miqueta vergonya, tant de bo totes les energies de la posada en escena es dedicaren a posar pau, a filar consensos, a fer possible la convivència, a aproximar posicions en pro dels drets humans i la dignitat de tanta gent que ara com ara pateix una precarietat de totes-totes indefensable, injustificable. Que les coses no rutllen com tocaria per la Espanya del segle XXI es ben clar llegint El secuestro de la justícia escrit  a dos mans entre el periodista Ignacio Escolar i el jutge Joaquim Bosch, en la línia d'aquell in-justícia de l'ex-jutge Santiago Vidal, lectures recomanables en vespres del judici al procés català, farcit d'irregularitats i despropòsits, conseqüència d'una acció política repressora i menyspreable que es perllonga en el temps sense albirar una eixida mínimament democràtica.