La decadència de la institució matrimonial segurament comença a bastir-se, també, a partir dels coents comiats del solter o de la soltera, fàcilment identificables les vesprades de dissabte al barri que no sé si habite, per on vagarege si més no, ànima en pena, sovint. Tota la desorientació del jovent es dóna cita entre els carrers d'un decorat abandonat, en transició a barri turístic cent per cent, convocat davant la copa o el gerro, el got o la botella, subministradors de la dosi escaient d'alcohol, sense altre incentiu que la repetició fins la nàusea d'allò tòpic o típic. Per si fos poca cosa l'ambient en vespres de la santa setmana es contamina dels sorolls apocalíptics d'unes percussions marcials, del so estrident dels metalls de les confraries, desfilant en processó invasiva, en honor i llaors d'un Jesús desfigurat. En vespres també del catorze d'abril algunes banderes amb els colors republicans s'han deixat veure a un petit jardí prop de sant Isidor, el rei no té res a témer, atado y bien atado ho van deixar els seus antecessors en la jefatura de l'estat. En despertar del son nocturn o de la migdiada reparadora m'acoste tossudament al recull d'articles d'Albert Ferrer El meu mapa del món, per orientar-me vaja, per saber d'on venim cap on podem anar, tan necessitat com vaig de perspectiva i d'esperit crític, és el seu mapa cert, però la seua acurada cartografia a mi m'aprofita, i tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada