Fa algunes setmanes al meu domicili, sembla, es va personar un entrevistador degudament acreditat del Ministeri(o) de Cultura. Havia estat seleccionat per participar a una macro-enquesta sobre hàbits culturals arreu de l'estat. Després de diversos intents l'entrevista es va fer telefònicament i vaig respondre a les preguntes aplicadament, amb esperit col·laborador i cordial. Preguntes en castellà, respostes en castellà. En fi, que el Ministeri sembla només de Cultura en castellà. De res.
El seguiment del judici al Tribunal Suprem als independentistes catalans, cada vegada més presos polítics, em portà fa algunes setmanes a comprar i llegir un exemplar de l'edició d'Alianza de la novel·la El procés de Franz Kafka. Recomanar l'autor txec no està de més en constatar, sessió a sessió, el despropòsit de les vistes presidides pel magistrat Marchena, especialment corprenedores pel que fa a l'actuació d'un ministeri públic, que un entén deuria defensar ciutadans, a totes i tots, els seus drets, també els polítics, amb extraordinària cura, igual que els dits cossos i forces de seguretat. La fosca raó d'estat sembla guiar un actuar farcit d'irregularitats i parcialitat, en detriment d'una justícia que ni està ni se l'espera. Kafkià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada