dilluns, 2 de març del 2020

Entre les fulles

Ciudadano Zaplana, en rememoració d'aquell cèlebre ciutadà Kane, és el títol d'una frenètica crònica de la pujada i caiguda del ex-president de la Generalitat dels valencians i valencianes que ens proposa amb pèls i senyals en Francesc Arabí. L'aclamat amic del cantant melòdic resident a Miami, Julio, ho tenia molt clar i de segur que la seua ambició s'encomanava de tots aquells que el van envoltar fins al final judicialitzat dels seus dies. Que ell necessitava diners, molts, per viure no ho va poder amagar a les anul·lades gravacions del Cas Nasseiro, que tot plegat acabà en bandositats i vendetes pròpies del que hem vist com a màfia al cinema el llibre ho testimonia aclaparadorament. I sí, certament, aquella Comunidad Valenciana que ell heretés dels socialistes d'en Lerma, lo que quieras Joan, no la va conèixer ni la mare que la va parir, després del pas d'aqueixa força transformadora que es diu encara Partido Popular, tot i les complicitats recents del de Cartagena amb els Ciudadanos d'en Rivera i Arrimadas, una altra força transformadora i regeneradora, liberal, fins i tot de la suposada neutralitat de la Junta Electoral Central, deo gratias. 

Si aquest carrer fos meu d'Stefanie Kremser (Edicions de 1984, amb il·lustracions de la pròpia autora) és un carrer de carrers, un itinerari vital, un passeig en ocasions, un carrer que s'eixampla en un bosc frondós o un mar de vida. El to autobiogràfic es barreja amb el to nòmada, d'algú que es busca en les geografies que ha viscut, que l'han acollit, per on ha desplegat un jo que és tots els "jos", cressol de colors diversos, altaveu de llengües amb les que dir un ésser complex, ric. L'ésser que es deixa entreveure entre línies es cerca a ell mateix constantment, l'impuls existencial és l'acceptació de l'oferiment riquíssim dels espais viscuts, dels éssers coneguts. La riquesa d'una persona són totes les que ha sigut, el tresor que s'amaga en una caixa forta que custodies fidelment, de la que ignores la combinació per obrir-la. Reivindicació de la possessió preuada, ans que de la propietat fortificada. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Em pose mal

Hi visite en dissabte el consultori mèdic d'Almàssera, escrit a la porta Almássera . A dins advertiments sobre les agressions al persona...