Distàncies

Fa dies alguns adverteixen o subratllen no confondre distància física amb distància social. Per raons sanitàries caldria mantenir la primera, però no la segona, sobretot si parlem en termes de salud democràtica, tan òrfena d'autoritats que la defensen en aquesta hora greu. Començant pel cap del comandament únic se'ns insisteix una vegada i una altra amb aqueixa segona distància (la social), sensen oblidar-se del freqüent  rentat de mans, amb sabó o solucions hidro-alcohòliques, pràctica amb la que hi ha que anar molt en compte en un temps no massa llunyà, encara, d'uns altres d'infausta corrupció generalitzada. 

Cada vegada que em pose mascareta per eixir al món exterior, tinc la impressió de cobrir-me el rostre com si anés a atracar una sucursal bancària. Quina por, a cara tapada com que alguns ja no gosen ni dir bon dia o les mirades ja parlen per elles mateixes, sense necessitat alguna de paraules. La limitació de la gestualitat de la cara portarà cua i un intueix que molta desconfiança. El gran ninot de la falla de la batlia de València d'enguany va ser cobert ràpidament i preventiva amb una mascareta en desconvocar-se les festes josefines, tot un avís a navegants, si no em entès aquests mesos les festes majors esdevenien de risc igual no em entès res.

Amb la mateixa insistència que es demanava a la gent no es menejara, es proclamava que les mercaderies no podien deixar de moure's. Aquest era un dels discursos força de no poques institucions no fa tants dies. Ací no hi havia distàncies, tampoc per a contenidors i tota mena de mitjans de transport. Evitar el desabastiment esdevenia prioritari durant els dies del tancament més exigent de la població, no teníem perquè patir per la manca de productes als prestatges dels supermercats pròxims.

Si ahir tancàvem fronteres als migrants, avui, a més, les tanquem als turistes, la gallina dels ous d'or a la que estàvem disposats a donar-li-ho tot i tot. La facilitat per embarcar-se a un avió avui ha esdevingut calvari, amb quarentena inclosa, per als/a les més agosarats/agosarades. Els pares i mares estats s'han limitat a repatriar, no sense dificultats i patiments, als seus fills i filles escampats per paradisíaques destinacions turístiques arreu del món, i el viatge de tornada, si l'han pogut fer, ha esdevingut el viatge veritable, com que no l'oblidaran mai, amb mascareta o sense. La disposició per crear corredors segurs per garantir un turisme saludable a l'estiu, no deixa de tenir el seu punt de contradicció, em fa més goig encetar ara per ara alguna mena de solitària pelegrinació a un petit santuari perdut en algun indret aïllat i abandonat per territori valencià, sincerament.