Llegia al Temps fa alguns dies un article de la periodista Violeta Tena sobre el valencià a l'Administració de Justícia. Com en tants en àmbits de la vida se l'amaga, l'amaguem i per algunes escletxes sura a la superfície, amb dificultats caldria afegir. Alguns ciutadans i ciutadanes, funcionaris entre ells i amb els ciutadans el fan servir de manera habitual i desacomplexada. Els cognoms i alguns noms en la nostra llengua apareixen als papers, igual que la toponímia, en la retolació conviuen també, sovint, valencià i castellà. Certament que els programaris específics plantegen més obstacles. Així, alguns programes com Arconte o Lexnet tenen l'opció del valencià, o el programa de fitxatge. Ara bé, les opcions del programari de gestió d'expedients em sembla no hi són o no se les espera, tot i que es present a la publicació d'edictes al BOE o DOGV, a la documentació dels registres civils. Dels sindicats que es presenten a les eleccions de Juntes de Personal de Justícia a les eleccions de demà, només un ens ha facilitat en valencià el seu programa, m'han arribat cinc programes. Tot i que alguns entenen el valencià com un mèrit a la funció pública, amb això difícilment arribarem a una normalització del valencià a l'Administració de Justícia, respectant uns drets que deurien ésser objecte d'especial protecció per Jutjats i Tribunals. La millor porta dir cada matí Bon dia clar que sí, però no obstaculitzar-ne l'ús i fer present la llengua als escrits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada