Quan no res ho feia preveure ens ha arribat a casa el Coronavirus. Tot plegat ha vingut a posar damunt de la taula febleses i limitacions. Ventilar, desinfectar, netejar són tàctiques i estratègies per la supervivència quotidiana a una casa, esdevinguda mena d'hospital improvisat, on cadascú lluita contra la infecció des de la seua particular posició. De sobte salten per l'aire horaris i rutines, tot plegat conforma una lluita, una resistència, ara com ara prioritària, deixant enrere tot allò, diguem-ne, secundari. Ens diem res no serà com abans, ens diem la restauració de la nostra quotidianetat tardarà, tot i que desitgem a cor que vols, es rehabilite el més aviat possible. En això estem. Que açò anava seriosament, igual se n'hem adonat ja força tard, en tot cas la guerra no ha acabat, el virus no ha estat vençut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada