De la Justícia sobten els temps, els terminis, tant ràpids per segons quins pronunciaments, per segons quines decisions, tan lents i reposats per d'altres. Dels polítics sobta la doble moral, allò del si ho faig jo, o un dels meus, cap problema, si ho fa un dels altres aleshores com que no toca (em venen al cap uns quants, unes quantes). El cap de l'estat com que també es deixa veure allà on creu que pot treure alguna cosa, vestidors d'un estadi del mundial de futbol a país de dubtosa reputació inclosos. Així les coses, la ciutadania quina confiança pot tenir en les seues institucions? Doncs com que cada dia que passa, la veritat, menys o cap. La degradació democràtica sembla evident i l'observador acaba vorejant un fàstic insuportable, que el pot portar des de l'abstenció més activa fins la indiferència quotidiana militant. Així les coses escriure Dret amb majúscula esdevé qüestió de fe, més encara si ho mirem des de la teranyina del dens ordenament jurídic vigent.
L'executiu espanyol, un sospita que a les portes de la diada constitucional, l'esperat dimarts 6 de desembre del pont, per allò de què nosaltres sí complim la Constitució, ha optat per la designació, lluny ja dels terminis legals, dels seus magistrats, dos, del Tribunal Constitucional: Al·leluia! Els membres, els i les conservadors i conservadores, del caducat Consejo com que s'ho estan pensant, s'estan pensant a quin dels seus proposar i, sembla, pensant quan convé més de proposar-lo, en això estan, és una feixuga decisió i ja porten mesos pensant-ho, els hi va el sou, força ultrapassats els terminis legals, reconeguem-ho: no és fàcil, tot i que igual ara se n'adonen comença a ser un autèntic escàndol la demora en la proposta, els ha passat el gobierno. Diuen, per cert, alguns articulistes l'escàndol podria venir del tribunal dit de garanties, en no acceptar, el seu plenari, el moviment ¿constitucional? del president Sánchez, Sanxis a aquesta riba de la Mediterrània occidental. Veurem els nous capítols.
També han estat força ràpids els pronunciaments d'algunes juntes judicials respecte de la llei del sí és sí. Ací com que ja es troben força qüestions, que si la llei està o no ben feta, qüestió que necessita d'uns coneixements tècnics, que jo no tinc, que si és una de les lleis estrella de Podemos, que si la senyora Ministra açò o allò, fins i tot l'apel·lació parlamentària d'una superioritat qualitativa i quantitativa. Tot considerant el Dret Penal és una qüestió molt seriosa, sobretot allò de les penes i el seu compliment, caldria posar una miqueta de trellat i pensar en els béns jurídics protegits per les normes i en la dignitat de les víctimes, perquè, em sembla, açò és el que més cal protegir, sí o sí. Portat tot al fang de l'enfrontament acabarem com Camot.
El líder del partit conservador al País Valencià, que ell anomena d'una altra manera, que jo li respectaré, més estatutària certament, diu tenir dues llibretes, una de roja on apunta, aplicadament, tot allò que vol desfer i una de blava on apunta, il·lusionadament, com el presidente Aznar, tot allò que vol fer en arribar a la presidència de la Generalitat, valenciana. A hores d'ara ignore si la senyora que fa de número dos, també té dues llibretes o només una o més de dues. Només en desfer carrils bici ja en tenen per uns quants mesos, o en privatitzar sanitat o en concertar escoles, tot i que allò del requisit lingüístic per l'any 25, que per cert molts no tenen ni en grau elemental o bàsic, ni tindran l'any susdit, figura en el primer lloc de la llista de desfer, com sempre tot sia dit de pas.
