Brisa

La mort sorprèn a un veí que saludaves sovint prop de casa. El coneixes de tota la vida, ara recordes anava amb un oncle teu a fer tasques camperoles. De sobte et ve la imatge dels seus fills, el to de la veu, que romandrà amb tu per molt de temps. El rostre se l'emportarà a poc a poc la boira de la memòria, el malnom es repetirà uns instants per identificar-lo.

Un silenci impressionant arriba després de les darreres batalles polítiques, davant les baralles gastades de l'i tu més ja demana tothom un minut, i més, davant el mar, davant la canya refrescant. La calor va temptant les hores centrals del dia, la brisa reconforta els dies del curs que acaba. Cerques l'aixopluc dins la música que flueix amable. Llavors, deslliurat avances cap el reconeixement de les hores i els dies de l'estiu, entre les fulles d'un llibre, sota l'ombra d'un arbre fort. I serà runa tanta misèria que ahir ens alienava, i serà enderroc l'habitatge dels amos.