Aquest cap de setmana he anat al cinema. He passat dues vegades per les sales dels comercials Van Gogh de Lleó. M'he submergit en dues aigües força diferents, les de la violència dels anys seixanta a la ciutat nord-americana de Detroit i les de la vida del comandant Cousteau. Films com el primer citat tornen a situar-nos davant del sense sentit del racisme i la discriminació que se'n deriva. El segon mostra l'aventura vital d'un personatge controvertit, les contradiccions del qual passen al darrere del gran problema medi-ambiental que l'acció humana genera al planeta. Dues històries per aprofundir en la reflexió i la presa de consciència necessàries que ens reclama el món contemporani. Els anys seixanta, setanta tan actius, em sembla van ser els de la posada de manifest de les grans contradiccions del creixement, entre elles les greus desigualtats socials i les discriminacions per raons de raça, sexe, les relacionades amb els efectes negatius sobre el medi ambient del món industrial. La riquesa i el benestar d'uns quants tornava a fonamentar-se en la pobresa i el malestar d'uns molts. I això esclata, tant que esclata als carrers on la policia fa servir mètodes intolerables, als mars on suren les deixalles, als entorns degradats, a l'atmosfera irrespirable que embolcalla la Terra. Als Estats Units encara no s'ha superat el denunciat a Detroit pel que ens arriba de tant en tant pels noticiaris; dels oceans, de l'Antàrtida, de l'Àrtic les novetats no són molt més encoratjadores. Encara hi ha molts guardians que es prenen la justícia per la seua mà, encara molts aprofitats només veuen en la naturalesa una immensa pedrera d'on extreure uns recursos que creuen propis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada