En pocs dies a la segona cadena de la televisió espanyola, la primitiva UHF o el segon canal, han passat un documental sobre l'universal músic del Vendrell, en Pau Casals i, a més, la pel·lícula Selma, en l'exili del violoncel·lista un n'ha vist d'altres exilis, en els colps de porra de la policia un no ha pogut deixar de veure'n uns altres, en les marxes encapçalades per en M. L. King tampoc. Casualitats? Tot aprofundint en la repressió, en l'ordre, en allò de plantar cara i reivindicar, la pel·lícula Tres anuncios en las afueras convida a reflexionar sobre la perseverança, la injustícia, els perdedors, les perdedores, les xarxes de complicitats gens innocents, la necessària posada en qüestió del sistema i totes les seues perversions i corrupcions. En mans de qui estem? T'ho preguntes en veure policies ebris a tothora, detencions irregulars, fuetades a tort i dret sense cap mena de justificació, una violència desfermada que només fa que generar-ne més i més, persones dèbils completament desprotegides a la deriva, una educació que ni sembla estar ni se l'espera. En Martin McDonagh ho salpebra encertadament amb humor i ironia, però la devastada mirada de la protagonista, la Mildred, només entén d'acció, de fets, de respostes. Tota la construcció institucional, administrativa, social, s'ensorra quan esdevé estructura endogàmica, corporativa, modus vivendi d'uns espavilats. Han tingut que restar aïllats enmig de la neu uns quants, per a què el responsable del trànsit romangués a la sala de control de la direcció corresponent, davant una altra situació de risc provocada per la neu a les carreteres d'una part considerable de l'estat, per exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada