Quan les paperetes s'amuntegaven a les urnes buides, quan les mirades serioses dels primers instants s'havien transformat en rostres indiferents, de cop i volta es feia més i més forta aquella voluntat de fer el recompte de vots.
Amb la campanya s'havien encès totes les propostes per captar adhesions al preu que fos, amb la campanya fins i tot les iniciatives més inversemblants, penso en firetes infantils electorals, s'havien tingut per bones per esperonar a un electoral més prompte adormit.
Doncs bé, tocava votar, exercir allò que en deien dret constitucional al vot, que no passava de ser una enquesta de parers o opinions que es feia cada quatre anys, el resultat de la qual es tractava de cuinar per terra, mar i aire, durant setmanes i setmanes, mesos.
No volia perdre-me-la aquest any, tampoc, diria la meva, però una veu interior, la pròpia, em demanava d'escriure qualsevol grolleria sobre la tirallonga de paper que habitaria per unes hores un petit sobre. Si coneixem la fórmula per resoldre certs conflictes, democràticament, per què no la fem servir més habitualment?, em deia també la veu interior... mira què n'han fet a la Catòlica Irlanda amb allò del matrimoni entre persones del mateix sexe?: en una qüestió difícil ha decidit (?) la ciutadania.
Cert, crec, que si s'ha de passar per damunt de decisions parlamentàries es passa, mireu sinó allò del senyor ministre demanant a un senyor danès que se n'obliden de la qüestió catalana. D'aquesta durant les darreres jornades sembla s'ha consensuat perd força, sembla ha donat bons resultats l'estratègia Podemos i la sensació pot ser encara més dolça, per als nacionalistes espanyols, els nacionalistes innominables, si allò dels Ciutadans dóna la campanada al Principat: DONG!
Prompte es donaran dades oficials de participació, i sabrem alguna cosa de com va tot plegat, alguna cosa de la fita on s'agafarem, on s'agafaran, per tirar endavant un cert temps. Alguns hauran de decidir a què dedicaran el temps lliure, potser ja aquest vespre alguns calaixos comencen a perdre pes, a aprimar-se alguns discs durs. Segurament és prompte per fregar-se les mans o posar-se-les a les butxaques com si res no hagués passat. Hi ha partit sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada