De vegades sembla els polítics conservadors ho fien tot a l'emprenedor. Cert que aposten molt per la franquícia, però els seguidors de l'empresa privada, de l'home de negocis s'omplin la boca apel·lant a la llibertat del mercat i bla, bla.
Així les coses, en llegir com s'han articulat algunes propostes electorals les darreres setmanes, un no pot deixar d'admirar-se per l'èxit de certs emprenedors, certes emprenedores en política. Circumstància que deuria fer-nos reflexionar, especialment a perdedors i perdedores, habituals de la majoria absoluta i d'allò de l'ordene i mane.
Què vull dir, doncs que té molt de reconeixement, electoralment parlant, allò del treballar-se una candidatura, una llista. No ens deuria sorprendre ateses les lluites portades endavant durant els darrers temps per diverses plataformes, diversos moviments ciutadans que han posat damunt la taula, que han portat als debats públics veritables violacions de drets col·lectius d'abast monumental.
La política també té a veure amb emprendre, amb posar el millor de nosaltres en pro d'una causa comuna, i definitivament deuria allunyar-se de ser una activitat orientada a teixir xarxes de corrupció, clientelars. Aquesta és la urgència de les nostres institucions, dels nostres representants, retornar a les persones les estructures pensades per la seua defensa, protecció, promoció.
Els ulls vidriosos dels candidats derrotats en la nit electoral, apel·lant a un orgull ferit, només em fan constatar el patetisme d'uns personatges que han manipulat a tort i a dret, als que encara, se'ns diu, caldria agrair-los tant i quant.
De tant en tant amb gestos, amb accions, amb actituds combatives es palesa l'esperança, i encara sia per un moment ens reconciliem amb la condició humana, tot recuperant dignitats perdudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada