Tot ha tingut el seu grau d'influència en el resultat electoral d'anit. Però el joc electoral sembla ja un joc amb les cartes molt marcades, i el circ en què tot plegat s'ha convertit encara posa més brutícia a la partida. Continuarem el joc.
Inicialment, la democràcia, el mecanisme del vot, de l'elecció, produeix una nosa profunda en els manaires que o fugen d'elles esperitats o tracten d'influir per terra, mar i aire, des d'uns mitjans de comunicació que es presenten, molt majoritàriament, desdibuixats perversament de les seues funcions formatives, severament transmutades en deformatives.
Què ens resta? Doncs un panorama força desolador, erm sovint, davant discursos buits i un cinisme contagiós, vorejant la paranoia en alguns casos, que ara posen en evidència, tímidament, algunes seccions televisives dedicades al recordatori de declaracions fetes a boca calenta (maleïda hemeroteca). Tots els polítics, totes les polítiques no són iguals, però ja prima massa l'instint de supervivència personal i partidària, aixafant les aspiracions del bé comú.
El panorama que dibuixa el resultat electoral desvetlla la por a la pèrdua del particular, del propi, del privat, atiada amb les amenaces de sempre, resumides en la cèlebre frase: ens volen furtar la paella. Perquè la paella, per si no ho saben, pense que pensen, és nostra. En aparèixer els possessius la vam cagar, permeteu-me la sospita o la certesa.
Alguns, algunes estan tan ocupats en allò d'agafar la paella pel mànec que s'obliden allò important era el contingut, i el poder gaudir de l'àpat en bona companyia, fins i tot ho han intentat amb la cuina de gegantines paelles al llit de rius secs arreu del territori, atraient a una població ¿ociosa? i ¿despistada? Sospitava aleshores, constatava, darrere l'oferiment del plat de plàstic i la forquilla s'amagava la demanda del vot.
L'esquerra o el que puga restar de posicions ideològiques que defensen allò públic, la formació de l'individu en valors de llibertat, respecte pels drets humans, l'aposta per una participació responsable, el respecte del medi ambient, la defensa del patrimoni i el coneixement crític, ha fet el que ha pogut, ha intentat el que li ha semblat més oportú. Els electors ho teníem clar, clar sobre qui i què, igual ara és el moment de l'autocrítica i de no defallir, més que apel·lar al de qui és la paella, caldria convenir en les excel·lències del plat, i en el bon de gust de cuinar-lo i menjar-lo ben fet, en bona companyia, amb les variants que la recepta accepte.
A Lleó, al país lleonès, tot el dit per la paella valenciana, supose es pot dir del seu cocido, per exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada