Doncs que no, que no voten, que quan ho fan, sinó ix el que nosaltres volem, que era el motiu de la convocatòria per cert, s'equivoquen. A més, si nosaltres som els qui sabem governar, de sempre, des de temps immemorial, per a què tanta consulta (més o menys vaig entendre deia el senyor president). Els referèndums com que no entusiasmen ni al partit conservador espanyol, que governa en multi-funcions des de fa mesos, ni al partit espanyol, quasi andalús només, socialista i obrer, crític amb qualsevol nacionalisme i populisme que no sia el seu, el de la senyora Susana vull dir, que ha trobat on agafar-se per atacar el triple referèndum podemita.
Les converses del senyor ministre d'allò anterior, interior dic, ¿subterrani?, són esfereïdores, i la manca de dimissions, una vegada més, els gestos dels companys de partit i govern tapant-lo i defensant allò indefensable, deixen tot plegat empastifat del tarquim més pudent de les clavegueres del sistema. Només ens mancava assabentar-nos, ahir mateix, de la visita de la policia a la seu del periòdic publicador de la notícia, sense ordre judicial, i tenir que veure demà al senyor vetllar per la seguretat i ordre de les eleccions estatals a Corts. Trist, molt trist. Dels mitjans de comunicació, ni parlar-ne, lamentable la connivència generalitzada.
Els britànics han decidit separar-se, i no han votat tots els europeus, com recordava en Vicent Partal, i als constitucionalistes hispànics açò no els ha molestat gaire, cert que votar no els agrada massa. Els escocesos i nord-irlandesos han dit que ells d'eixir res, però de res, i també ho han dit els gibraltarenys i aquesta música com que els ha agradat a alguns unionistes europeus, ibèrics inclosos.
Que la gent vote ve a ser per alguns, populisme o quasi, prefereixen l'aristocràcia. Com sovint ocorre caldria preguntar-se com i perquè s'ha arribat fins ací. L'evangeli cristià insistia molt en allò de la palla i la biga en l'ull propi. I en això estem, amb l'autocrítica per sota dels mínims nivells recomanats per les autoritats sanitàries. No parlaré tant de fer atractiu el projecte, com de sumar a tothom a una Europa de ciutadans amb drets i deures, de persones madures i formades, amb criteri i esperit crític. Se'ns tracta i se'ns ha tractat molt malament, reduint-nos a consumidors omnívors, partides comptables d'un sistema manifestament inhumà, per tot el que suposa d'explotador i alienador de l'individu, refugiats i refugiades inclosos/es, cal dir.
Al Regne, encara, Unit, el Primer Ministre sembla que dimiteix, al continent d'altres s'apressen a demanar referèndums, els que interessen a les seues ambicions particulars és clar, que algunes coses no es poden tocar, aneu amb compte amb la democràcia participativa. S'han trobat a mancar dimissions a aquesta banda del Canal de la Mànega, jo també, l'escletxa britànica té les seues dimensions i posar-se a traure pit encorbatats com que no ho veig justificat.
Avui és dia de reflexió, post campanya, post Brexit. Els candidats, he escoltat al telenotícies, fan vida familiar, fan esport, dinen amb els amics que encara els queden. Que sia profitosa tanta reflexió aleshores. Si tot això de la unió oblida la gent, oblida els països europeus, la diversitat, la dignitat individual i col·lectiva: doncs acabarà petant.
M'entristeixen els coents arguments imperialistes british per justificar el vot separatista, m'indignen les raons xenòfobes del Brexit i em desconcerten, definitivament, els qui apareixen el dia després tot dient que ells no sabien que s'havia convocat un referèndum secessionista i que cal tornar-lo a fer.
Vaig a continuar reflexionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada