Havia estat meritòria aquesta unió de les esquerres per presentar-se a unes eleccions. Van fracassar en el passat unions de caire semblant per eleccions al parlament valencià (al balear...) per exemple, si no recorde malament (allò del Bloc i Esquerra Unida ...).
El fenomen Podem és fràgil, suma de moments i contradiccions, també de determinada premsa i televisió, que jugà a opcions extraparlamentàries, fins i tot afavorint debats entre candidats de partits sense, encara, presència a les Corts espanyoles (qui ho diria). Van donar presència a alguns, caldria preguntar-se perquè no a d'altres, dels no parlamentaris (pense en el partit defensor dels animals, per exemple). Açò continuarà? Es jugarà novament fort al bipartidisme des dels mitjans?
Els sondeigs d'opinió probablement han marcat i molt les campanyes, i ja es creu o es creia fins diumenge, sembla, en ells amb fe desproporcionada. Estarà bé que són un element important, però que palesen tendències, moviments. La foto que val, ens havíem cansat d'escoltar en altres temps, és la del dia de les eleccions. Un acaba per pensar en una tendenciositat amagada, també, en totes aquestes prediccions, una mica ¿fosques?, ¿agosarades?
Crec que tampoc deuríem d'oblidar, caldria insistir, la fragilitat de Podem, almenys la seua estructura és recent, ¿efímera?, respon, pense, a una heterogeneïtat, diversitat, complexes. Mantenir la fidelitat d'aquest electorat que ve de lluites i moviments sorgits amb la crisi, reivindicacions populars, és també difícil. Els seus líders estan patint molts desgasts que els passen factura acceleradament, s'exposen molt. El somriure de la campanya es transformà en trista ganyota la nit electoral.
Haver basat la campanya socialista (PSOE) en la desacreditació del possible aliat en els pactes post-electorals perquè t'hi anava la vida, igual els ha suposat la supervivència, però et porta a un lloc molt fràgil, igual ancorat a un espai de resistència al límit, amb uns resultats magres. El clan de la rosa i el puny aparegué com el mort ressuscitat diumenge a la nit.
La foto del diumenge passat posa de manifest el conservadorisme d'una part de la societat a la que ja li va bé el Partit Popular, el fracàs d'entesa veritable de l'esquerra, la decisió final que tenen uns indecisos molt ¿sensibles?. Aquest partit apareix liderat per un personatge de discurs limitat, però efectiu, entenedor per a un gruix d'electors fidels, que es conforma amb el que hi ha i com està, tot manejant una xarxa de mitjans poderosa, de nacionalisme agressiu.
A mi no em val el llavat de responsabilitats via paperetes electorals dins una urna, tot semblant-me força preocupant les maneres de fer de molts dirigents polítics, de moltes institucions, de mètodes de fer i desfer, amb totes les complicitats de mitjans i grups de pressió.
Per mi el camí és posar a assecar el que s'ha salvat del naufragi, fent la tria escaient, tornar a implicar-se en les lluites ciutadanes, reforçar els serveis públics, des de les institucions, i en la mesura del que sia possible, fent servir tots els mecanismes al nostre abast, posant en evidència i lluitar contra el descrèdit institucional, sense baixar la guàrdia en la denúncia, l'aïllament i extirpació de la corrupció i els corruptes.
Posar-se en camí, i trobar-se amb tots aquells i aquelles que s'hi vulguen afegir, sense defallir, teixint les complicitats necessàries sí, però sempre mirar d'avançar en la dignificació de les persones i allò on ens trobem tots i totes, i és de tots i de totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada