Ahir vaig ser-hi a Babia. Babia és un petit país de poblets amb noms com ara Villafeliz de Babia, de muntanyes encatifades de verd i flors d'alegres colors, cims encara nevats, prats al voltant de penyes com la penya Ubiña i els Huertos del Diablo. Les vaques habiten pacíficament les contrades més altes, també algun corzo i a dalt de tot planen els voltors.
Avui al cap i casal lleonès s'ha pogut veure una manifestació en defensa de l'arribada del ferrocarril de Matallana fins l'estació de l'avinguda del pare Isla, on l'esperen uns versos d'en Gamoneda evocadors de la bellesa de les comarques del Nord. A l'auditori la jove orquestra i cors del Conservatori ens oferien un concert de fi de curs per començar l'esperança.
A la vesprada s'han desfermat les temperatures i ha començat a fer-se present l'estiu de nou. Un excel·lent lloc per pouar un poc de repòs ombrívol és entre els arbres del jardí de sant Francesc, si es trobés més net també ho seria el tram de muralla del carrer de las Cercas: mira que li posen ganes els serveis de neteja a sant Martí i al carrer Ample, però allà si no xafes una merda de gos o ensumes uns pixats com que no és el mateix.
Al matí llegia el diari global en espanyol, El País, l'únic que m'he atrevit a comprar entre mundos y crónicas, diarios y Espanyas. M'hi he trobat amb un article d'en Manuel Vicent, a la contraportada, que m'ha fet recordar el dit de Guzmán el Bueno , que ha acabat, veges tu, d'amo i senyor d'una rodona, en passar el pont dels Lleons sobre el Bernesga. Potser no serà el temps d'enderrocar estàtues amb el dit índex apuntant a futurs imperials, però igual sí de triar altres models per futures rodones: únic dret que ens resta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada