Aqueixes setmanes d'aqüeductes al calendari, doncs que no fan més que posar de manifest que hi ha alguns que les fan totes les festes, d'altres que tant fa sia festiu o laboral, que acaben sempre al tall. Si més no, se'm posa de manifest la necessitat de "racionalitzar" els horaris i els calendaris, encara que no veig esforços per dignificar allò del treball i el descans, qüestió fonamental per bastir quelcom amb sentit.
El to dels presentadors i de les presentadores de telenotícies doncs que em fa sovint desconnectar l'aparell, o indignar-me profundament, tot embolicant un relat sobre bons i dolents, on guanyen sempre els nostres, els somriures apareixen en el moment dels triomfs esportius, les incerteses amb les explicacions meteorològiques. Amb les entrevistadores i els entrevistadors em passa que se'm representa sovint un paper de fiscal inquisidor que es planta davant un sospitós habitual o el paper de llepaculs que està disposat a tot amb aquell o aquella que té al davant. Difícil feina en tot cas, avui molt abocada a l'espectacle, a l'exageració i que demana certa distància i molt de rigor.
Als usuaris de l'AP-7 les paraules del senyor ministre, molt somrient ell, de les obres públiques sobre el rescat d'autopistes ruïnoses els deu semblar un insult, dic jo. Quin malbaratament de recursos per fer segons quines operacions, quina manca d'interès públic! I quina barra per justificar el que no té ni cap ni peus. Tot parteix del menyspreu que es té d'allò públic. Però si no es creuen precisament res que porte aital nom, com poden gestionar el que és de tots i totes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada