Mirar al passat, al passat amagat als masos, a les muntanyes septentrionals, on la guerra, que deien havia acabat, continuava entre guàrdies civils i guerrillers, fent més difícil la vida dels habitants d'aquella terra bella i difícil. En Domínguez ara trasllada les seues narracions al territori de les comarques castellonenques, i desplega davant nostre tot un tapís ric i complex de relacions, testimonis, sensacions, fent aflorar les contradiccions del paisatge, la supervivència, la lluita, les misèries, els ideals.
La història és la de la destrucció d'una família, d'un país viable, possible, on les persones viuen amb certa harmonia amb la terra, fruit d'un esforç de generacions, que les circumstàncies s'emportaran per sempre més, sense possibilitat de continuïtat. L'enfrontament civil esclata fins al punt d'acabar amb la dignitat dels éssers, fent del tot inviable la convivència, resultat, també, de la construcció d'un règim, del desplegament de tots els seus tentacles de submissió i control, front al qual l'individu s'ensorra sense compassió.
El coneixement del medi, de la natura esdevé aportació extraordinària de l'autor que es ben present en les exposicions d'en Gregori, Gori, en les inquietuds que li desperta el mestre d'escola i que li ofereix un entorn de riquesa indescriptible, d'entrada. Ben trobats els títols de les tres parts de la narració, d'agrair l'aparició d'en Carles Salvador i la seua reivindicació de les paraules, el coneixement de les comarques, la replega i ús de vocabulari propi del mas, del maquis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada