Fa alguns anys ja, pel Nadal llegia la narració evangèlica del naixement de Jesús, tot esperant trobar en la senzillesa del pessebre algun bocí de fonament per aguantar el que se'ns venia al damunt. Fa alguns anys la preparació domèstica de les festes nadalenques farcia el sentit de les celebracions d'aquestes dates tan entranyables. Al nostre voltant l'explosió festiva en llums, colors, productes acaba produint un estaborniment considerable, fins al punt d'esdevenir quasi impossible agafar-nos a petites coses per salvar un bri de dignitat, gairebé res.
Del discurs reial salvaria la paraula diversitat, encara, malgrat tot l'esforç uniformitzador del nacionalisme espanyol, por tierra, mar y aire. No trobe res de positiu en una homilia escrita des del tro, laudatòria dels vassallatges més deplorables, farcida de paternalisme gastat, amb insuportable olor a antics règims no superats, pel que es veu. La imatge, perquè d'això va l'objecte social de l'empresa, impecable, sense màcula, des del despatx de palau, sense rastre de la pols del camí diari de supervivència de tants i tants. Quina barra?
Després, la programació de la primera cadena de la televisió de la nación: pura exaltació de los mejores momentos de nuestra vida. Vam ser tan feliços!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada