Igual alguns pensen que l'únic que resta per dialogar amb Catalunya és si allò del referèndum l'organitza l'estat, la Generalitat o entre tots dos. A mi personalment aquesta darrera opció em sembla la més desitjable, a poder ser amb l'observació de les Nacions Unides i la Unió Europea, amb la clara voluntat de què les persones que tenen que decidir ho facen amb les millors condicions i garanties possibles de democràcia, igualtat i participació, que d'això va la democràcia.
Allò de la sobirania de la constitució em sembla que es pot conciliar perfectament amb principis de participació, sufragi, pluralitat, multipartidisme, drets, debat, o el diàleg tant de moda en els darrers temps, per facilitar el referèndum català. Si no recorde malament, en obrir la constitució del setanta-vuit es parlava de la seua aprovació en referèndum. Ara sembla no són bons temps per les consultes, i segons quines qüestions doncs que no toca, que diria aquell. Amb la por es pot fer molt de mal, però ben poca cosa constructiva.
A mi, la veritat sia dita, em sembla veure poca predisposició estatal al diálogo, diálogo, diálogo, com sinó explicar el pas de quatre anys sense ni un bri de diàleg. En tot cas: com entendre ara, aquells de la majoria absoluta es passaran, de la nit al dia, al tarannà dialogant. Em costa un poc veure-ho. La senyora ex-portaveu de l'executiu no em semblava massa dialogant durant les seues intervencions després del consell de divendres, la senyora Ministra de Defensa tampoc em semblava massa predisposada mentre fugia del micròfon entrevistador d'en Gonzo.
La qüestió catalana és d'autogovern, de saber-nos prou majors per decidir en cada territori unes quantes coses, de pes entenc, compartint la presa de decisions col·lectives, que afecten a territoris i grups humans diversos des de la participació i col·laboració més estretes i responsables. Però no hi ha manera de fer-ho entendre, sobretot perquè d'entrada es nega la diversitat i la diferència, que cal que les comunitats regionals, nacionals, com vulguen dir-se elles, prenguen les regnes de la seua sanitat, educació, justícia, que sí que algunes qüestions caldrà harmonitzar-les, que els drets de les persones, independentment del sexe, la raça, la religió, la nació, s'han de respectar, però que l'espanyolitat és diversa. Bo, o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada