Dues poetesses, n'Ana Isabel, na Julia, és possible que tres, fins i tot més de tres, una vesprada de maig, un concert de dos cors, universitaris, de Lleó i Burgos, al recer de dos temples bellíssims, és possible que tres i quatre cors també, després de travessar el bell racó del jardí del Chantre i Un concierto para violín y cuerpo roto, i una matinada amb els versos d'un poemari que quasi no gosava llegir, preludi per baixar a les profunditats, estimat senyor Mankell, el dia que expressaria alguna cosa semblant a l'agraïment pel regal del grapat de versos d'aquell volum que m'acompanya des de la meua segona visita a San Miguel de la Escalada, el volum dels peixos, símbol d'una primitiva fe, probablement més autèntica i sentida: Peces transparentes. Avui, quasi a trenc d'alba, resseguint les passes florentines d'en Ramon Ramon, escoltava el primer moviment del concert, me l'imagine com un concert per a quartet de corda, amb el violoncell, greu, lúcid, savi, suportant tota l'arquitectura musical, la viola esbossant meditativament i vigorosa les melodies que els dos violins protagonistes reprendrien brillantment com un sol cor. Un poc més lliures entre els llibres, un trio de músics de jazz ens oferia sons per rebre la nit, amb lluna i estrelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada