Mare vull ser lladre, li va dir el xiquet a la progenitora. Insistent com era el menut en el propòsit cleptòman, la dona vinga a pregar a la Verge Maria que li llevara a la criatura la vocació del cap. Un dia davant l'altar major la devota muller va i escolta una veu que li diu amb veu neta i segura: Doncs lladre dona, doncs lladre ha de ser. Total que resolta porta al fill amb el cap dels lladres i aquest el posa a prova tot demanant-li, primer, com li fotria el pa a un forner, explicant-li l'aspirant doncs faria un forat pel sostre de l'estança on es guardava el pa, i amb un pal llarg amb un punxó a la punta, vinga, a treure les peces de pa, rotllo amunt, rotllo amunt fins buidar-li tot l'obrador. Molt bé xiquet, molt bé observà l'examinador, posant-li una altra prova amb un xic de desconfiança i un punt de sorpresa després d'escoltar el seu pla d'acció: com li furtaries el ramat d'ovelles al pastor? Bo, doncs és molt fàcil mestre, contestà l'alumne, amb dues espardenyes ben noves. Sí, li'n poses una pel camí per on passa cada dia amb el ramat i en trobar-la l'home, tot dient-se que no li aprofita per res la llançarà ben lluny. Aleshores tot és qüestió de, a cosa d'un quilòmetre, deixar-li l'altra espardenya. Quan el pastor es trobe aquesta segona l'agafarà i eixirà disparat a per la primera, sense pensar, ni per un moment, en les ovelles, deixant-les-hi totes soles. Serà el moment d'eixir de l'amagatall i de furtar-li les ovelles al pastor. Escoltats els clarividents raonaments del deixeble el mestre de lladres li va dir: Molt bé xiquet, com ja saps tantes coses de l'ofici ja pots anar a furtar tu tot sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada