Na Rosa Mª Artal subratllava l'ultranacionalisme d'en Rivera a eldiario.es i en Jordi Barbeta a elnacional.cat escrivia amb el president ciutadà tot saltaria pels aires. Crec va ser la nit del triomf del partit taronja a les darreres eleccions autonòmiques catalanes polsereta al canell el crit de celebració dels seus dirigents era yosoyespañolespañolespañol: Ostres, i molta més gent! Arribats a aquest punt algú pot dir que allò del taronja ja ho feia servir alguna formació valencianista, ¿el Bloc?, abans que els riveristes o que l'expressió ¿qué pone en tu dni? ja la festejava el partit aquell de les lletres UPD, que no és cap universitat on es puga cursar un màster sobre dret autonòmic. Aparèixer com el rei de la pista de ball quan qui deuria ballar es passa el dia pendent de les celebracions futbolístiques del país no té cap mèrit, i exhibir-se com el Macron hispànic quan es comença a estar més prop de la candidata del Front Nacional, com s'ha escrit i llegit les darreres hores, doncs tampoc. El també conegut com el Suárez del segle XXI no deixa de ser un espavilat al que fan nosa unes quantes coses a l'hora de plantejar mocions de censura o demanar dimissions, o qui apareix el primer per condemnar segons que, o treure pit quan es tracta de fer front contra l'independentisme català o el terrorisme, pur oportunisme conjuntural, exhibició de múscul de qui ara com ara s'ignora com gestiona. A força de presència en mitjans de comunicació tocat per un quasi diví dot de la ubiqüitat n'Albert ha seduït a un grapat de gent per la seua contundència verbal, ratllant l'excés sovint, si més no, i una presència de líder que sembla saber on va quan el seu projecte uniformista i uniformador no deixa d'estar al servei de l'elit i l'oligarquia dominants, un poc cansades d'un Partit Popular sense nord, resistent, de circumstàncies a hores d'ara, enfonsant-se en lluites internes poc comprensibles des de fora. Per les notícies que arriben, al País Valencià el projecte també taronja, arriba carregat del vell anticatalanisme de sempre, fent proclama d'un fals plurilingüisme que no es creu ningú, un ball de líders que demana titulació superior per la seua comprensió i una buidor evident. Tot i tenir un pes parlamentari a l'estat força important, el bloqueig d'iniciatives per millorar la televisió pública, reformar la legislació electoral, desfer la legislació popular limitadora de drets i llibertat constitucionals, assegurar les pensions ha trobat complicitats en les accions i omissions dels defensors i defensores del constitucionalisme d'avantguarda, desvergonyidament unionistes. Tot el seu discurs de transparència i democratització no deixa de ser propaganda, que millor començaren per aplicar-se a ells mateixos. En descobrir l'ombra del senyor Aznar darrere d'alguns dels seus missatges pense s'hi troben pel costat fosc de la força que tanta destrucció ha produït ja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada