Variable

A alguns uns temes els assemblen el tema que fa nosa i d'altres temes simplement allò normal. Bo, sobre les preferències de cadascú no m'hi posaré, ni pronunciaré, les preferències legítimes ja diuen alguna cosa de cadascú de nosaltres, de certs programes de televisió. Tinc al cap el que cantava n'Ovidi tot aquest món ja és ben divertit i sovint faig allò d'agafar distància, em diran cínic.

Remenant pel rastrell lleonès comprava un volum amb un conjunt d'articles de n'Octavio Paz, Puertas al campo. Vaig llegir les paraules introductòries al sol del carrer la Rua, vaig aturar-m'hi i gaudir d'un moment gojós, llegia un fragment de l'article sobre la novel·la Doctor Jivago d'en Pasternak vora el Bernesga, em sorprenia amb unes notes sobre un poema de n'Apollinaire, en tots idees, pensament sobre literatura, creació, coneixement crític, il·luminació per llegir i entendre, gaudir també.

Passat l'episodi expresidenta ja de la regió madrilenya, va arribar el capítol sentència navarresa i ara arriba la seqüela ministre espanyol amb cognom català, de les poques coses catalanes que semblen restar pel govern de l'estat. Algú ha assenyalat que el president deixa morir tots sols els seus col·laboradors i col·laboradores, s'ha subratllat l'abraçada mariana esdevé letal, alguns/es s'agafen al que tenen oblidant allò de la decència, de la dignitat. A hores d'ara va per ací el corrent de fons de la política hispànica: resistir, manar, no sotmetre's i tot val. Amb paraules gruixudes s'explica la crisi ja és constitucional, tant els fa, perquè la constitució no se l'han creguda mai. Les protestes de carrer ara posen en qüestió la judicatura, poder estatal que pareix sense autocrítica tanca files corporativament. Cert que l'executiu porta amb més o menys sistemàtica estratègia un enfonsament del judicial, i la seua independència resta a hores d'ara molt malmesa, per no parlar de la imparcialitat: un pensa les condicions d'aqueixes premisses són ara com ara fràgils, molt fràgils.

Els qui tenen treball aprofiten el dilluns vespra de la festa del treball per fer festa també. Els que no tenen treball és possible ni celebren la festa del dilluns ni la del dimarts. Treballem per sobreviure en un ambient consumista, on les satisfaccions vénen del que comprem amb els diners guanyats a colp d'hores d'activitat per compte d'altre. Tot es compra i es ven. Estar dins del circuit és senyal d'existir. Estem educats en això, avaluats a tota hora en la matèria. Són els valors triomfants, els de l'esforç i el guany, la recompensa i l'aparença. Parlar de plenitud de l'existència, de projectes individuals i col·lectius de progrés i creixement harmònic, de coneixement compartit, aspiració a l'equilibri i la bellesa doncs que no toca, que fa nosa.