Colpistes, feixistes, escopinades, aquestes són algunes de les paraules boniques que escoltàvem amb més intensitat les darreres hores als noticiaris. També alguna recomanació d'un organisme internacional en la línia de que cal retallar les pensions: de jubilar-nos se'ns promet cobrarem poca cosa. El desmuntatge sense pudor de l'estat del benestar es transforma en l'estat del malestar de cada dia, amb una classe política lliurada a una desvergonyida lluita pel poder. Apel·lar a la justícia sembla estar de més, vist com està el pati judicial.
El terra cobert de fulla, els arbres mig despullats, l'aigua de la pluja defineixen el paisatge urbà lleonès de les darreres hores. El riu Bernesga ha vist créixer el seu cabal, les nuvolades roden transformant el cel sense aturador, la lluna llueix amb fredor. He deixat de veure els peixos des del pont, els teuladins i altres ocells semblen haver desaparegut d'entre nosaltres. Els bancs abandonats dels parcs, les criatures absents de les àrees reservades als jardins. La foscor tracta d'alleugerir-se amb la il·luminació nadalenca, alguns homes venen castanyes torrades a la cantonada, s'han buidat les terrasses de mobiliari de restauració.
Davant certes vagues no saps si el que es defensa són drets o privilegis, només semblem mobilitzar-nos per segons quines coses (que toquen la butxaca, principalment, i si et descompten el salari com que millor no fer-ho). Davant com alguns/algunes entenen allò públic, com que acabes entenent no funcione el de tots, amb ànim privatitzador els serveis públics acabaran al servei d'un pocs: los españoles primero faltaria.
Feliz final la novel·la d'Isaac Rosa (Seix Barral) que llegia fa uns dies fa arqueologia de la fi fins al principi d'una relació de parella que s'ha acabat, la d'Ángela y Antonio. Què puga ésser l'amor no gose definir-ho, el món dels afectes, de les parelles, dels matrimonis sembla en tot cas matèria literària, finalment vida complexa i rica alhora, univers humà fascinant, segur. L'exercici d'excavació que se'ns proposa ens presenta a dues veus les vivències d'una parella amb els seus somnis, contradiccions, creacions, fracassos, moments dolents i bons, crisis. No va de baralles, no va de felicitats color de rosa, ans de camins i espais compartits, ans de construir i desmuntar, de trobar i abandonar, a partir d'un impuls, d'un coincidir, mena de casualitat que posa en marxa connexions, que engega atraccions, afectes, activitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada