Llegint al vol

A una biblioteca pública de Santiago de Compostel·la (l'Anxel Casal), a tocar de l'església de sant Francesc, es pot llegir en gallec una frase de Rosalia de Castro Eu sou libre. Nada pode conter a marcha dos meus pensamentos, e eles son a lei que rexe meu destino. Tota una declaració de principis, fita referencial on dirigir l'esguard, en temps de conveniències i conxorxes, de triomf de la mentida més grollera i la falsedat més elaborada. Als cartells enganxats a l'entrada d'un temple s'exposaven discretament les condiciones para comulgar dignamente amb un cridaner La comunión se recibe pero no se agarra. Em quede, a més de la primera frase transcrita, amb la que li vaig escoltar al revisor de l'Intercity La Corunya-Hendaia dir-li al seu company encarregat de la cafeteria del vagó número u: Tu tuviste tu época de ir en bicicleta hasta Rusia y yo de leer, yo antes leía muchísimo.

Llegint l'assaig d'en Bonaventura de Sousa Santos Izquierdas del mundo, ¡uníos! en concret les línies dedicades al poder judicial brasiler, un no pot deixar de veure simetries amb la determinació del poder judicial espanyol per segons quines maniobres processals. Els indicadors sobre la qualitat democràtica d'aquesta pota del sistema de poder constitucional són força preocupants. Quan observe als responsables de la casa judicial manifestar-se togats a les portes dels jutjats, un, com que no acaba d'entendre allò del dret de manifestació d'aquestes persones (podria fer-la el president del govern, el cap de l'estat, les diputades, els diputats?, ho pregunte sense ànim de restringir els drets de vaga de ningú, però amb dubtes raonables al respecte), d'entrada la violació del dret a la tutela judicial d'uns quants ciutadans i ciutadanes ja es va veure afectat per la conseqüent  suspensió de vistes i judicis (quin dret està per damunt?). L'expresident Lula va ser exclòs de la cursa electoral per ràpides decisions judicials, a un país on costa prendre-les, i per si fos poca cosa el vencedor de les eleccions anuncià a les poques hores nomenaria ministre de justícia al jutge que empresonà aquell líder del PT (que era estrany açò, no?). Per les Espanyes, el jutge que tenia que presidir el nou òrgan de govern de la judicatura, resultà ser el que presidiria el judici contra els presos polítics catalans.