The Children Act (a les Espanyes El veredicto), pel·lícula d'en Richard Eyre basada en un llibre de n'Ian McEwan, parla d'una jutgessa, la magistrada Fiona, interpretada per l'Emma Thompson. Aquesta jutgessa, com he observat els passa a moltes jutgesses després del seu període opositor i formatiu per ser membre de l'alta magistratura de l'estat, acaba essent només això: jutgessa, magistrada, senyoria, en el cas britànic, a més de togada, equipada amb perruca exclusiva, que molts i moltes portarien amb gust als tribunals peninsulars (poseu-me la perruca). Davant l'espectador es desplega l'escenografia judicial, feta per impressionar, amb un punt de vassallatge funcionarial quasi obscè, amb aqueix gòtic saxó de simetries puríssimes i un toc d'austeritat necessari per marcar les distàncies de la llei i el dret, un poc allunyat, certament, dels foscos marbres del Tribunal Supremo espanyol, però d'idèntiques intencions ¿intimidatòries? Si et diuen la justícia s'administra en nom del rei o la reina doncs com que et pot agafar alguna cosa, al cas ibèric el retrat togat del monarca presideix moltes sales de justícia amb una mena d'omnipresència garantista de no se sap ben bé què. És més justa la justícia distant? Els problemes que arriben a les corts judicials són ben resolts per aquestes? No hi ha contradicció entre aquesta justícia quasi aristocràtica i les situacions de cada dia que se li plantegen? És més veritat la veritat judicial que altres veritats?Al servei de qui es troba la llei? El cas del menor testimoni de Jeovà, l'Adam, els pares del qual es neguen reba una transfusió de sang, que centra part de l'acció, encara aporta més confusió a tot plegat, en tant les apel·lacions a déu i els manaments divins ens poden portar a endinsar-nos en allò tan eteri de la justícia divina o tan atrevit de posar en boca de déu segons quins preceptes o ordres. Esmentaré la jutgessa toca el piano i acompanya de tant en tant un advocat cantor: és la música, la poesia (Yeats) el que més ens pot aproximar als humans?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Premsa
Cadascú ja acudeix a uns mitjans i no a d'altres. Els polítics ho saben bé, necessiten altaveus, premsa amiga, des d'on escampar la ...
-
El terme s'urbanitza progressivament, es constata la conversió del poble nostrat en una mena de barri com residencial, suburbial de la ...
-
Escolte en Monleón parlar sobre la primavera valenciana i m'adone cada paraula que va dient avui, ara sona diferent: carrer, plaça, fal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada