Crec dilluns a la televisió veia alguns fragments de Gasligth (en castellà Luz de gas) i en llegir l'article al Temps de V. Tena sobre na Juana Sagrera, muller d'en Miguel Nolla, un dels amos de la Fàbrica de Nolla de Meliana, no he pogut deixar de pensar en la influència del senyor industrial sobre l'esposa, que portaria al seu ingrés a un psiquiàtric i l'equivalència amb les arts emprades pel sinistre personatge interpretat per Charles Boyer (Gregory) sobre la seua muller, Paula, interpretada per I. Bergman... violències sobre la dona al cap i a la fi ben vives i necessitades de denúncia permanent. També he tornat a veure alguns fragments de Adam's Rib (La costilla de Adán en castellà) i les referències als drets de les dones com que es despleguem amb contudència davant l'espectador; per si hi ha cap dubte de les capacitats femenines: en una de les escenes una dona forta eleva per damunt dels presents a la sala de vistes judicials el cos d'Spencer Tracy... poca broma.
Un empresari valencià tot demanant a l'auditori selecte al que s'adreçava majories de PP o de PSOE sòlides, no ha tingut cap contenció verbal deixant escapar allò de què cal evitar els partits rarets. Aquesta classe dominant, com a gent d'ordre, no s'està de demanar el vot pels partits del règim, especialment pel PP, en tancada i in-dissimulada connivència amb les elits castellanes, fent alguna referència amb la boca petita a l'oblidat i menystingut Corredor Mediterrani, reivindicant-se com a indiscutibles creadors de riquesa: riquesa per a qui i a costa de qui? Que els tenim que donar les gràcies vaja, i riure-se-les també, com si encara no en tinguérem prou amb pagar als seus supermercats cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada