El gran abisme de la política dita espanyola, del govern de l'estat, és obrir la porta a la dreta, reaccionària, fatxenda, novament sí, per fer i desfer, com sempre, al seu lliure albir. Al centre esquerra li costa força engegar polítiques de reforma estructural, començant per l'administració de justícia, continuant per la del finançament autonòmic, per exemple, i això ¿ho pagarà car?. Tota l'expectació que despertà Compromís o Podem, la gran mobilització que hi havia al darrere es va esvair en aturar-se el reformisme que en algun moment es va albirar, com en altres moments històrics, després de certa obertura ve la reacció, en això estem ara, una carta presidencial fa intuir que les pressions s'han tornat insuportables: comandes, sembla, l'estat, però, des de les profunditats, l'estat es revolta contra tu, tu que ets el president triat per la majoria parlamentària, una majoria no desitjada, una majoria aliena a l'estat profund, de la que se'n fot. Al País Valencià les febleses de la coalició de centre esquerra, sembla s'han pagat força cares, amb la tornada dels de sempre al capdavant del govern regional, amb aqueixa menyspreable supèrbia que tant els caracteritza, abanderant la llibertat de passar per damunt del país, trepitjant la seua dignitat amb cada sessió parlamentària a mata degolla, a cara de gos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada