De cop i volta un descobreix, o li descobreixen, o li recorden que aquella senyora escrivia els texts dels programes televisius de la vesprada de la seua infantesa. De cop i volta un descobreix, o li descobreixen, o li recorden que aquella senyora també escrivia versos per a gent gran o més gran. De cop i volta un descobreix, o li descobreixen, o li recorden simplement, alguns versos mentre sonen els instruments del conservatori, a una sala quasi plena de infants com aquells que veien aquells programes televisius, dels infants que s'han fent grans i protagonitzen tots aqueixos descobriments. La senyora es diu Gloria Fuertes i és una xiqueta que acaba de complir cent anys. Vaig eixir amb un clavell a la mà, el programa i un mig somriure després de recollir l'abric del guarda-roba que improvisaren els alumnes per finançar el seu viatge de final de curs. Donem el meu abric de pells del Canadà senyoreta, per favor. No el trobe cavaller. De pells del Canadà? Sí, sí, aquest mateix senyoreta. Gràcies. Per cert, on aniran de viatge vostès: potser al Canadà? Molt bonic el Canadà senyoreta. Bon viatge faci la cadernera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada