Escolte en Monleón parlar sobre la primavera valenciana i m'adone cada paraula que va dient avui, ara sona diferent: carrer, plaça, falla, ninot, bunyol, Micalet, pasdoble. Guaite al balcó i recorde boirosament aquells dies de sant Josep del desaparegut carrer de la Barraca, com de lluny en el temps. Veig una tórtora i una merla entre les plantes del solar familiar, alienes a les cabòries dels humans. Tot i reconéixer els esforços d'alguns de fer present la festa gran, el silenci ensordidor escampa llur mant arreu, cobrint-ho de profunda tristesa, malgrat dicursos de la por i de l'heroisme. Tant de bo aquest any les falles, com un faller manifestava fa uns dies, siguen d'orxata i fartons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada