El cinema que arriba de la península italiana desplega, ¿darrerament?, davant l'espectador uns escenaris espectaculars per explicar històries un tant buides, aparents i, fins a cert punt, diria inversemblants: com el món aquest nostre? Las confesiones que he vist fa una estona, ens presenta una cimera de polítics de les grans potències planetàries, excepte la Xina per cert, amb el cap dels banquers del món. Reunió on apareixen una escriptora, un músic i un monjo que fuma, sense comptar l'staff d'un hotel de luxe vora mar, un gos ¿alemany? i el director de la institució malalt d'Alzeimer. De nou les piscines cobertes on éssers estressats es submergeixen per sufocar la pressió. I una fórmula matemàtica indesxifrable, somnífers, espais amplis amb mobiliari confortable. Tot plegat per celebrar, una vegada més, la cerimònia de la confusió, posar en evidència les contradiccions del sistema d'explotació dels recursos i de les persones. Saben aquell que diu es troben una americà, un alemany, un italià, un francès, un anglès, una canadenca, un rus, un japonès, un monjo...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada