El cafè, sol, o déu vés a saber què, de la màquina, costa quaranta-cinc cèntims d'euro, moneda oficial encara per aquestes terres. Hi pose una moneda de dos euros on m'indica un senyal lluminós roig, ignore ara si el tros de metall portava estampat el rostre d'algun monarca constitucional o símbol de l'Europa encara unida, i a la petita pantalla del frontal del moble dispensador de begudes em trobe escrit l'import del canvi que tot seguit podré recollir pel foradet corresponent, sí: CENT CINQUANTA-CINC cèntims d'euro. Cafè per tothom? Total, que amb el meu succedani de cafè, amb permís dels gurmets del cafè portuguesos, i els meus cèntims al canut, això sí un bocí de xocolata lleonesa a la boca, vaig tornar a la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada