En Kafka, llunyà en el temps, en la cultura, en l'espai. En avançar a les palpentes, quasi, pels seus diaris, escrits a començ del segle XX, tinc la impressió d'aprendre, d'iniciar-me en Kafka, de qui llegís en altres temps Carta al pare, i La metamorfosis, crec també La condena. Escriptor, creador, que va deixant un rastre en els quaderns que el lector contemporani pot explorar avui, no sense dificultat, alhora que amb sorpresa, passió també, desconcert. Davant l'autor, l'home contradictori, inquiet, ja un, en llegir-lo pot albirar algunes fites per acostar-se a ell, així: família, Praga, judaisme, teatre, alguns amics, matrimoni/mullers, solitud, relats, desesperació, capacitat d'observació remarcable, esperit creador originalíssim si se'm permet.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Transport públic
Des de la tornada del tren a Xest vinc fent-lo servir, cada vegada més sovint per baixar fins València a primeres hores de la vesprada. Donc...
-
El terme s'urbanitza progressivament, es constata la conversió del poble nostrat en una mena de barri com residencial, suburbial de la ...
-
Ens diu un senyor Ministre que per Nadal ens regalarà unes línies de rodalies, ens diu un senyor Conseller que pel dia de la Constitució ens...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada