La mort del dictador, d'un dictador sanguinari, molt sanguinari no està exempta de més sang, de banys de sang si cal. La pel·lícula The death of Stalin sobre la seua mort, amb humor anglès, tracta de recollir els moments previs i posteriors a la defunció del personatge. La bogeria que envolta els governants soviètics, l'absurditat dels seus actes i diàlegs, deixa a l'espectador en un estat pròxim a la incomprensió, a l'al·lucinació en certs moments fins i tot, i l'humor trepitja territoris difícils per fer esclatar encara sia algun somriure. La repressió i el terror que acompanyen el règim és d'una duresa incontestable, rotunda, la vida humana no hi val res, bogeria pura. En això estem. Els esdeveniments recents de què tenim notícia en relació a aquella part del planeta no presagien tampoc res de bo. En Gubern, a la cartellera Túria, trobava a mancar una pel·lícula sobre els moments anteriors i posteriors a la mort del darrer dictador de les Espanyes, ahir podia venir al cap allò d'en Boadella del Buen viaje, excelencia.
dimarts, 27 de març del 2018
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bojos
Temps de bojos al capdavant de les institucions. Els Trump i companyia recorden perillosament a aquells dictadors que portaren al món a la g...
-
El terme s'urbanitza progressivament, es constata la conversió del poble nostrat en una mena de barri com residencial, suburbial de la ...
-
Molt poca democràcia. Les notícies impedint el control parlamentari de la Consellera responsable de les emergències, les que apunten que el ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada